Detecció i mesures universals a educació primària i secundària

CICLE DE CONFERÈNCIES. LA DISLÈXIA: APLIQUEM LES EVIDÈNCIES A L’AULA

ConferènciaDetecció de la dislèxia a primària. Experiència escola El Carme.
PonentJoan Argilés. Psicopedagog, mestre i integrant de l’equip  d’atenció a la diversitat.

Moltes vegades entra en conflicte saber quan es pot diagnosticar la dislèxia, ja que tothom considera que cal esperar que el nen tingui ben assolida la lectoescriptura, més o menys 2n o 3r de primària, però també s’afirma que com més aviat es detecti millor. És per això que a les escoles, en alguns casos, ens queda un vuit amb certs alumnes de P5 fins a 3r i ens on ningú s’atreveix a diagnosticar un nen/a amb dislèxia i només es parla de risc.

L’equip d’atenció a la diversitat de l’escola El Carme ha anat perfeccionant la manera de treballar i ha passat per diverses opcions per tal d’arribar als alumnes el més aviat possible i amb la certesa de poder fer un diagnòstic fiable.

Opció 1 – Proves objectives

En aquest primer pas es va decidir que una manera per veure si algun alumne tenia dislèxia era passar a tota la classe les proves ACL i les PACBAL (prova d’avaluació dels components bàsics de l’aprenentatge de la lectura).  Aquestes proves, especialment la segona, aporten molta informació i són força precises. Aquesta opció tenia força pros, ja que es tractava d’una informació molt objectiva amb una mostra àmplia  i amb molta fiabilitat. A més, parteix d’una mitjana de centres (públics i concertats) de Catalunya i es pot obtenir en català i de manera gratuïta. Però també oferia alguns contres, ja que és un sistema molt laboriós en l’aplicació i la recollida de dades i , especialment, perquè no és segur poder detectar aquells alumnes amb dislèxia lleu.

Tenint en compte tot això van passar a l’opció 2, sense deixar de banda tots aquests recursos.

Opció 2 – Entrenar la mirada

Per a poder millorar i poder afinar al màxim en la detecció d’alumnes amb dislèxia l’equip d’atenció a la diversitat va considerar que la millor opció era entrenar la mirada i tenir molt més present el que el mestre veu a l’aula.

Per això, després d’un primer recull de dades en una anamnesis, on ja es pot detectar si algun alumne té antecedents amb dislèxia o similars, s’elabora un llistat de cada classe ( graelles d’observació) amb tots aquells alumnes que tenen algun tret que els apropi a la dislèxia.

Un cop recollida aquesta informació per part del professorat entra en acció l’equip d’atenció a la diversitat de l’escola per poder fer una valoració més exhaustiva, i no tan qualitativa, d’aquests alumnes. En aquesta fase es passen diferents proves específiques (WISC-V, PROLEC-R, CANALS…) amb l’ajuda també dels professionals de l’EAP i així poder fer un diagnòstic oficial. Finalitzat aquest procés es fa un retorn a les famílies i se’ls explica què és la dislèxia i se’ls hi ofereix assessorament i recolzament en tot moment.

Com a mesures universals globals en destaquen les següents:

  • Accions i pràctiques, de caràcter educatiu preventiu i proactiu.
  • Permeten flexibilitzar el context  d’aprenentatge.
  • Proporcionen estratègies per minimitzar les barreres d’accés.
  • Garanteixen l’aprenentatge significatiu.
  • Garanteixen la convivència, el benestar i el compromís de tota la comunitat educativa.
ConferènciaPrevenció, detecció, mesures i suports
PonentRoser Vianya Estopà. Orientadora Psicopedagògica a l’EAP LL01

El treball de la prevenció és molt important, ja que ajudarà en molt casos a que els nens, amb dislèxia o no, aprenguin recursos per si sols.

A parvulari és imprescindible un bon treball de la consciència fonològica i una bona manera per fer-ho és mitjançant el joc:

  • MARTÍ – MART – MAR – MÀ – M
  • SOL – GOL – POL – ROL – BOL – COL – DOL
  • JOCS DE RIMES

A finals de P5 és interessant passar el Prodiscat a aquells alumnes que després de tot el treball específic mostren algunes dificultats per assolir una bona lectura i escriptura.

A cicle inicial es continua amb el procés de prevenció amb un treball específic de lectoescriptura en l’horari de lectura de l’aula per als alumnes que encara no llegeixen prou bé i és convenient passar un protocol per a detectar indicadors de la dislèxia.

I tant a cicle mitjà com a superior en els casos que cal detectar una possible dislèxia es pot passar un protocol abreujat del PRODISCAT, fer un seguiment amb graelles trimestrals on es controli  la velocitat lectora de tots els alumnes, passar proves més específiques de valoració de la dislèxia i dedicar temps al TALEC _ copia, redactat, dictat_  per als alumnes que presenten més dificultats en el procés de lectoescriptura.

A continuació, es mostra una referència a l’hora de saber quina és la velocitat  lectora dels alumnes en cada curs:

  • PRIMER 40        
  • SEGON 60
  • TERCER 85
  • QUART 100
  • CINQUÉ 115
  • SISÉ 130
  • ADULT 180

 Un cop feta la feina de prevenció i detecció cal establir i aplicar unes pautes bàsiques a l’aula per a totes les matèries:

  •  Deixar clar a l’alumne que es coneix el seu problema i se l’ajudarà.
  • No utilitzar amb ell el mètode “global” per a l’aprenentatge de la lectura, ajudar-lo a pronunciar les paraules.
  • Prestar-li més atenció i animar-lo a preguntar.
  • Comprovar que ho ha entès.
  • Valorar el contingut del treball més enllà dels errors d’escriptura.
  • Realitzar valoracions orals.
  • Donar-li material apropiat per al seu nivell lector.
  • Acceptar que es distreu amb facilitat. 
  • Donar més importància al contingut del que ha escrit l’alumne que a la forma.
  • Plantejar les proves escrites mitjançant enunciats breus.
  • Assegurar-nos que ha entès l’activitat que ha de realitzar i si cal llegir-li.
  • Reduir la quantitat de text a copiar, activitats, enunciats,…
  • Oferir-li temps addicional en les proves d’avaluació i activitats d’aula.
  • Ajudar-lo a estructurar  els textos escrits.

Evidentment, dins de cada matèria caldrà aplicar les mesures i suports que facilitin la feina als alumnes i que facin que tingui una BONA AUTOESTIMA. Aquest darrer factor és fonamental, ja que si els aspectes emocionals són negatius l’alumne està pràcticament condemnat al fracàs. Per això és important potenciar els seus punts forts, fer observacions positives sobre el seu treball, valorar l’esforç, deixar que l’alumne destaqui en alguna cosa… Això ajudarà a que l’alumne amb dislèxia deixi de pensar que és “tonto”, que tingui més paciència i es conscienciï que tots aprenem de diferent manera.

Screenshot_2014-05-03-11-41-20.png

Quins suports podem oferir als alumnes?

Webs i recomanacions

Conferència“A la recerca de les muses”: Mesures universals als centres d’educació secundària per a l’alumnat dislèctic.
PonentMaite Martí Guiu. Orientadora Educativa a l’Ins Joan Oró.

És important saber que el fet de tenir cada cop més alumnes amb dislèxia a l’aula (diagnosticats) ha sigut un dels detonants per a que ara estiguem immersos en el tema de les mesures universals i el DUA. Perquè les particularitats que implica la dislèxia ens fan replantejar molts punts del nostre model, es basa, en gran part, en la lectoescriptura. I el fet de trobar i aplicar mecanismes per facilitar aquesta lectoescriptura ha resultat tenir efectes positius en alumnat dislèctic i no dislèctic. És a dir, que afavoreix a tothom.

Per tant, quan a secundària ens arriben alumnes dislèctics; o amb altres dificultats relacionades amb llegir, escriure, calcular… Fem una sort. Perquè gràcies a idear, pensar i perfeccionar mesures per a ells, les podem universalitzar i que se’n beneficien tots.

I en això és en el que es basa el Disseny Universal per a l’Aprenentatge.

UNIVERSAL, PERSONALITZAT I BASAT EN L’EVIDÈNCIA

Però per universalitzar hem de personalitzar, per molt contradictori que sembli. I basar aquestes mesures en l’evidència pedagògica que tenim disponible, en aquest cas, el metanàlisi de Hattie.

L’estructura que ens proposa el DUA es basa en: l’equitat, l’ús d’informació de qualitat, la senzillesa i intuïció, l’accessibilitat i la inclusió, la flexibilitat i obertura, la tolerància a l’error i la reducció de l’esforç.

I tots aquests principis ens han de guiar per tal de respondre a tres preguntes: el què, el com i el per què o per a què de l’aprenentatge.

A través d’una analogia amb el món grec, partim de la nova mirada que del DUA que atorga al professorat les funcions de traducció i interpretació del món. Per tant, els educadors som en part responsables de fer accessibles aquests coneixements del món a la totalitat de l’alumnat.

Mitjançant un passeig per les muses de la mitologia, que representen els diferents principis del DUA, se’ns plantegen 7 preguntes i una proposta de mesures per ajudar-nos a respondre cadascuna d’elles.

1: SENTIM LA VEU DE TOT L’ALUMNAT? (Equitat)

  • Proporcionar un context previ al material presentat a l’aula.
  • Avaluar aspectes de la comunicació no relacionats amb la lectura nuclear.
  • Sistematitzar mecanismes de cerca d’ajuda.

2: SAP L’ALUMNAT QUÈ HA D’APRENDRE? (Informació de qualitat)

  • Establir un índex i cronograma de les sessions i compartir-ho amb l’alumnat, establint punts de control de les classes anteriors i/o futures.
  • Desafiar els seus coneixements previs a través dels canvis de paradigma.
  • Utilitzar les autoavaluacions com un instrument sistematitzat i present a totes les matèries.

3: FEM LA VIDA MÉS FÀCIL A L’ALUMNAT? (Senzillesa i intuició)

  • Simplificació de materials i instruments.
  • Entrenament en protocols metacognitius.

4: FORMEM A L’ALUMNAT EN DIVERSITAT? (Accessibilitat i inclusió)

  • Incloure el tractament de la diversitat als plans d’acció tutorial.
  • Creació d’espais d’intercanvi d’experiències entre iguals.

5: QUÈ ÉS PER A NOSALTRES L’ÈXIT? (Flexibilitat i obertura)

  • Establir referents d’èxit diversos.
  • Ús de referents propers o entre iguals.
  • Replantejament del model d’èxit a totes les matèries.

6: I QUIN TRACTAMENT FEM DE L’ERROR? (Tolerància a l’error)

  • Incloure el tractament de l’error dins els processos d’aprenentatge.
  • Permetre les segones oportunitats per esmenar els errors.
  • Establir aules mistake-friendly.

7: ÉS INCLUSIVA LA NOSTRA BUROCRÀCIA?

  • Simplificar els tràmits i informacions de tipus burocràtic dels centres educatius.
  • Creació i ús de tutorials.
  • Retorns i feedbacks comprensibles: llenguatge planer, ús de gràfics…

Pregunta: Després de sentir els tres ponents parlant de les mesures universals que s’haurien d’aplicar a l’aula, et demanem que pensis quines mancances creus que té actualment el sistema educatiu respecte els alumnes amb dislèxia i quins canvis aplicaràs a partir d’ara amb tot el que es va explicar en la darrera sessió.

Dislèxia: música per a tothom

Estefanía Bellmunt directora de l’escola de música Centre d’estudis musicals Dalcroze ens ha explicat la metodologia d’aquesta per tal de demostrar que aquesta mètode que combina escolta i moviment  facilita la comprensió del llenguatge musical a qualsevol alumne, entre ells els alumnes dislèxics.

El fet de que les classes siguin actives i amb moviment permet que tots els alumnes estiguin atents.

Les classes no es repeteixen perquè es necesita el factor sorpresa per a què hi hagi interès i motivació en l’aprenentatge.

Els alumnes amb dislèxia amb la música es lliberen. Són alumnes amb molta capactiat memorística.

La capacitat de fer música i que els hi surti bé,  provoca que desprès a a nivel escolar es sentin millor i amb major autoestima.

La música estructura el cervell.

Amb la música i el el nostre cos tenim tot l’aprenentatge  ja que per a fer música no és necessari llegir.

Tanmateix  es realitzen el següent tipus d’adaptacions quan es necessari:

– Partitures més grans.

– Utilització de diferents colors.

– Més temps per mirar les partitures.

La metodologia  és multidisciplinar ja que á música és un art escènic  i prepara a l’alumnat a enfrentar-se al públic.

“L’Educació no consisteix en crear facultats que l’alumne no posseix, sinó més aviat es tractar d’ajudar a treure’ls el màxim profit possible de les facultats que ja té. L’Educació Musical ha de trobar el mitjà de desenvolupar-les”                                               Emile Jacques -Dalcroze

Pregunta: Consideres que aquesta metodologia  i les adaptacions anteriorment mencionades són suficients per aplicar als alumnes dislèxics  per aprendre música o s’han de realizar altres adaptacions?

 

Dislèxia: matemàtiques per a tothom

CICLE DE CONFERÈNCIES: LA DISLÈXIA  APLIQUEM LES EVIDÈNCIES A L’ AULA

3A SESSIÓ  : DISLÈXIA: MATEMÀTIQUES PER A TOTHOM- 11/2/2020

PRESENTACIÓ DELS PONENTS per part de Mª José Gòdia Peiret , psicòloga de l’ EAP –o2 de Lleida :

Irene Mayoral – Mestra i psicopedagoga al Col·legi  Maristes Montserrat Lleida, orientadora al segon cicle de primària forma part del grup ICE- Lleidamat .

Realitza formació i assessorament a diferents grups.

Joan Folguera -Professor de Matemàtiques a l’Institut  Gili Gaya . Membre del Museu de matemàtiques de Catalunya . Forma part de grup ICE- Lleidamat.

Coordinador dels concursos de matemàtiques.

PRIMERA PART

Ponència  d’ Irene Mayoral

Recorda la jornada del dia 15 de febrer organitzada per  LLeidamat.

De què parlarem

  • Persona amb dislèxia

Dislèxia i matemàtiques ,  apunt a que potser podríem parlar més de la discalculia, ja que  hi ha una mancança d’atenció a aquests nens. Potser degut a que no hi ha una associació darrere com la que hi ha de  dislèctics.  

  • En que pot afectar la dislèxia a la comprensió de les matemàtiques

El que és dislèctic  pur, no ha de tenir dificultats importants en les matemàtiques, és molt fàcil posar diferents  símbols per poder atendre’ls millors.
Els discalculics  tenen més dificultats amb els nombres.

No hi ha dos nens iguals

  • Comorbilitats

Els dislèxics de vegades també podem presentar altres dificultats com TDAH, tenint aquests dificultats  d’atenció  que afectes a les matemàtiques.

Tema comorbiditat amb dislèxia , discalculia, dificultats en matemàtiques.

No hi ha dos nens iguals

  • Què hem d’ avaluar ( continguts i dimensions)

Matemàtiques productives o reproductives

Les estratègies que has muntat per nens amb dislèxies, es poden utilitzar amb els altres nens.

Matemàtiques per a tots que aniran bé per a tots els perfils de nens.

Hem d’ anar a la matemàtica  productiva. Contra més petits són els nens i nenes  hem de fer més matemàtiques productives. Hem d’ anar a produir més que ha reproduir.

Que volem avaluar d’ aquest nens. Ara avaluem les matemàtiques per continguts i dimensions

BLOCS de continguts

.Numeració i càlcul

.Espai i forma  ( important treballar la situació espacial, a l’ anar a una sortida ..situar-se en l’ espai és un tema de matemàtiques que podem treballar amb els itineraris).

Ho traslladem a la llibreta i fem els recorreguts a la llibreta, són interessants ja que  donen importància al que ells els hi ha agradat i veiem com aprenen.

Interessant  treballar , el camí que fem a peu , ajudar-lo a  situar-se en el món.

.Mesura

Els ajuda a saber com de gran o petites són les coses.

.Relacions i canvi

Lògica i sèries.. es treballen molt a infantil però després no es treballa tant. És un dels 5 puntals.

-Estadística i atzar, actualment és una de les coses amb el que els nens han d’ estar més formats.

DIMENSIONS  

-La resolució de problemes

Hem de distingir un exercici d’ un problema . Pot set un problema en una ocasió i en altre un exercici. Ex suma de fraccions a 4t de primària , per ells és un problema, els hi proporciona material, no saben el que és MCM… amb el material poden anar descobrint els diferents continguts.

Comenta la Isabel, que ella no fa mai els problemes abans de presentar-los als alumnes ja qie sinó té tendència a ajudar-los,  així va fent sobre la marxa i si no li surten, intenta trobar la solució .

El nens al resoldre el problema han  treballat també les altres dimensions :  raonament i prova, connexions i finalment ha sabut comunicar-se i representar.

A l’ avaluar hem de trobar activitats riques que treballin totes les dimensions.

El nen ha d’ arribar a la comprensió ,

No és útil fer full ple de multiplicacions, de sumes o restes – És millor fer-n’hi  2 màxim però pensant un problema on calgui fer aquest algoritme.

Els càlcul mental és important.

EXEMPLES

Tipus de problemes:  

A-un senyor té 80 anys . El seu cor batega unes 60 vegades per minut. Quantes vedades ha bategat el cor al llarg de la seva vida

B-Quantes vegades batega el cor d’ una persona al llarg de la vida..

Quinm és el millor per a fer a l’ aula ? el B, ja que provoquem que investiguin, que produeixin, que treballin diferents conceptes com la mitjana….que intentem mesurar els bàtecs….

Fem casetes amb  Huntederwasser—fan desplegaments d’ edificis que ells s’ inventen. És matemàtica productiva..

Activitat per treballar geometria.. abans se’ls hi ha donat alguns desplegables, materials..  ja coneixen la mecànica del muntatge, abans d’ aquesta activitat.

Qui és l’ intrús?

Figures… quadrat

-Activitat de puntmat—de Barba, de pàgina Nrech

L’ error els ajuda a treballar més

MINIJO—a partir de 4t

Proposta de fer un ésser que sigui la 5a part d’ ells.

Ho treballem quan treballem els ossos.

No hem explicat la divisió abans, els nens comencen a veure decimals..

MAGDALENES

Problema extret de Fem mates.

Cigrons i triangles, de Núria Cardet  

8 cigrons i quants triangles pots fer , han de fer el màxim de triangles possibles..

Sèries

Extret del fem mates

Catifa numèrica

Per fer les taules, quines podem girar, descobrir divisors.

Fustes- multibase

Per treballar la resta portant. I la divisió.

Multicubs

Per la multiplicació, sèries 

Ponència de Joan Folguera

Hem de fer  matemàtiques amb rigor. Un dislèctic té un  ritme mes lent.

La matemàtica és un gran joc, i el joc pot en moltes ocasions pot analitzar-se mitjançant instruments matemàtics

Hem de fer laboratori de matemàtiques.

Ho han de veure i ho han de tocar

Presentació d’activitats i participació dels oients amb la resolució de diferents enigmes.( algunes d’ elles no les va poder presentar per manca de temps),

Metre cúbic  En un metre cúbic quantes persones hi caben? Construeix amb tubs de plàstic un metre cúbic i va veien les seves característiques , el que hi anem trobant segons les observacions :….No és estable, és un paralepipide.. .. És estable perquè esta triangulat.. Puc preguntar quan mesuren, quina figura formen les diagonals…

Cinta moebius , sol té una cara.

Flexagon i ciclecalidoscopi

Lligats per les cordes

L’ enigma binari

Suma i endevinar nombre

Nombre de base 2 amb mentida

Joc del 7 periòdic

Nim

Hexagon de 8 nombres amb trapezis

8 nombres de Martin Gardner

Poliminós i polimants

Pentagon màgic

Miralls amb poliedres estrellats i mosaics

SEGONA PART

PREGUNTES : després d’ escoltar les diferents propostes d’activitats a “matemàtiques per a tothom

“Tria alguna d’ aquestes opcions( o les dues ) i respon als comentaris a sota

  1. Com creus que aprendria l’ alumne amb dislèxia ? en el cas que tingués dificultats   quines  penses que serien  les dificultats amb les que podria trobar-se i com podries fer per adaptar-li l’activitat .
  2. Les estratègies que han exposat els ponents creus que són suficients per alumnat amb dislèxia o penses que hauries de realitzar  algunes  adaptacions .

RECORDATORI DE LES SESSIONS SEGÜENTS

15 DE FEBRER- MÚSICA PER A TOTHOM

ESPAI- AULA 1.12 DE L’ EDIFICI POLIVALENT

26 DE FEBRER – DETECCIÓ I MESURES UNIVERSAL A EDUCACIÓ PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA

ESPAI – SALA DE JUNTES

Dislèxia: anglès per a tothom

Eines per reforçar l’estudi de l’anglès

Adaptacions-Modificacions-Eines

-Adaptacions: S’entenen com adaptacions les eines que es donen a l’alumne per a que completi la mateixa tasca que la resta de la classe. Exemple: més temps/ lletra més gran…

-Modificacions: S’entenen com a modificacions els canvis en el material per a que l’alumne completi una tasca modificada / diferent. Exemple: menys preguntes.

-Eines : S’entenen com a eines pedagògiques aquelles que habilitaran a l’alumne a utilizar menys adaptacions/ modificacions en una aula. Ex: l’ús de diagrames/colors…

La importància d’un bon impacte visual

1- Ajuda a retenir informació durant més temps.

2- La informació i la comunicació es simplifiquen.

3-Ajuda a la comprensió.

4- Ajuda a relacionar nous conceptes .

Recursos:

1.Dibuixos i/o fotografies.

Associar visualment una paraula amb una imatge. Un dels recursos pot ser les flash cards. Intentar que siguin de la mateixa família.

Estudiar el vocabulari en grups de 3 paraules.

L’ús dels lectors de veu per associar la pronunciació d’aquestes.  http://www.naturalreaders.com.

Els jocs de memòria són també molt útils.

2.Diagrames de vocabulari (per famílies).

A l’escola, cada unitat didàctica tracta un tema concret, per exemple els animals. A kangaroo point utilitzen un diagrama circular amb 12 branques com a màxim i amb divisions de 3 paraules, simulant un rellotge per posar a l’alumne en context.

3.Seqüències bàsiques: hores, dies de la setmana i mesos.

La forma d’un rellotge és important per quan ens l’ensenyin a l’escola. S’associa més ràpid les divisions dels quarts, la mitja i en punt.

4.Mapes conceptuals.

Ensenyen a l’alumne a crear/buscar els seus propis recursos.

Autocreant un impacte visual, la memòria treball millora i hi ha més possibilitats d’enmagatzemar els continguts a la memòria de retenció amb més eficiència.

Inverted pyramid (piràmide invertida)
(ex. ice dislèxia) de dalt a baix, per ordre de prioritat: prevenció de residus (el més important), reducció de la producció de residus, reutilitzar, reciclar, després valoritzar energèticament, fins per últim la punta de la piràmide que indica el que s’ha de minimitzar, que és la disposició de rebuig en abocador. Després, escriure les paraules en anglès i recordar la imatge. Nosaltres hem posat aquest exemple, però la mateixa piràmide es pot utilitzar per a altres exemples.

Beneficis: Ajuden a retenir al cervell les imatges, s’incrementa el rendiment. Tot un conjunt d’estratègies per a millorar l’eficiència en l’aprenentatge dels nens/nes dislèxics/ques.

5. Codi de colors per als temps verbals (gramàtica).

Associen una forma i un color concrets per a cada temps verbal, i així diferenciar si l’acció és passada, present o futura. Així és més ràpida l’elecció del temps verbal, quan s’ensenya gramàtica a l’escola.

Passat Present  Futur

    Yesterday EVERY DAY / TODAY Tomorrow

Exemple (gramàtica)

-Yesterday I went to school.

-Every Day I go to school.

-Tomorrow I will go to school.

Temps verbals “continuous”

Aporta: Incrementa la retenció, l’aprenentatge, un 65/100

La identificació de fonemes

La dislèxia afecta en major part a la transcipció d’una grafia relacionada amb un fonema. En anglès això és molt complicat ja que hi ha fonemes i grafies que no són iguals a la nostra llengua.

Utilitzarem:

1- Pissares manuals per als fonemes.

2- Piccionaris.

3- Lectors de veu. 

Exemples (fonemes). Mitjançant cartulines plastificades. Fer-ho molt visual. També es pot utilitzar post-its.

“TH”: THe car, THe house, moTHer, broTHer, … TH es pronuncia “D”

“TH”: Think, THanks, noTHing, THursday, … TH es pronuncia “Z”

“GHT”: fliGHT, liGHT, niGHT,… GHT es pronuncia “IT”

“SH”: Sheep, Ship, fiSH, … SH es pronuncia “X”

“CK”: duCK, blaCK, soCKs, … CK es pronuncia “C”

6. Les vocals en anglès

Associar cada vocal a un dibuix. P.ex: (a[ei]) associar-ho a un dibuix d’un nen que saluda, e[i] associar-ho a un dibuix d’una bandera i la paraula English, que es llegeix “inglish”, (i[ai]) associar-ho a un dibuix d’un nen que fet mal, (o[ou]) associar-ho a un dibuix d’un ou de gallina, (u[iu]) associar-ho a un dibuix d’un nen que assenyala un altre nen

La neurociència i la dislèxia

27/01/20

SESSIÓ INAUGURAL I TAULA RODONA: LA NEUROCIÈNCIA I LA DISLÈXIA

Ester Desfilis (professora de psicobiologia de la UdL)

DISLÈXIA: ETIOLOGIA DE LA PARAULA

Dis- prefix q significa dificultat o anomalia

-lexia parla o dicció

Trastorn d’aprenentatge que es caracteritza per dificultats en la lectoescriptura.

TRASTORN

Qualsevol alteració en una persona que implica o deriva en malaltia física o psíquica.

Desfilis entén la dislèxia com a canvis en l’activitat quotidiana que fan patir a les persones.

La dislèxia és un trastorn?

Desfilis refereix que fa 200 mil anys va aparèixer el llenguatge i, possiblement, fa 9 mil anys l’escriptura. La major part de la nostra història no existia l’escriptura. En aquest sentit, fa la reflexió que per interaccionar durant un llarg període de temps no hem necessitat ni llegir ni escriure. No va ser fins el segle XIX, quan es va popularitzar la cultura escrita que es va donar importància a la lectura. Molts d’aquests individus no han tingut cap problema, perquè no hi havia necessitat d’accedir a la lectoescriptura.

El cervell humà està preparat per aprendre a parlar i no tant per aprendre a llegir. Segons European Marie Sktodowska- Curie Innovative Training Network. El percentatge dels que tenen dificultat per la lectura és molt més elevat que la parla. És per aquest motiu que considera la dislèxia com a part de la diversitat humana, i no pas com un trastorn.

Només es un trastorn en un context concret.

Entendre la dislèxia com a DIVERSITAT

  • De cerca nadie es normal.

En la major part de la història els individuos no tenie cap dificultat, ja que no necessitaven llegir i escriure.

Rudolf Berlín (oftalmòleg) (1833-1897) va introduir la paraula dislèxia adquirida, quan una persona adulta, arran d’un accident, va perdre la facultat de llegir. Pot ser estaria més ben anomenat Alexia.

William Pringle Morgan (metge) (1861-1934) va introduir la dislèxia del desenvolupament o evolutiva quan va detectar que un adolescent amb unes capacitats brillants, tenia molta dificultat per aprendre a llegir.

Ambdós autors ho relacionaven amb ceguera per les paraules.

CARACTERÍSTIQUES – DIFICULTATS DELS DISLÈCTICS:

  • Consciència fonològica.
  • Lectura amb errors u laboriosa
  • Transposició de lletres ( i números)
  • Confusió per entendre paraules de pronunciació similar
  • Lateralitat
  • Percepció espacial i temporal alterada (visual i auditiva)
  • Problemes de memòria a curt termini
  • problemes de concentració i atenció
  • Dificultats per organitzar els pensaments, planificar el temps, seguir instruccions, …

La dislèxia està present, independentment de la llengua o cultura: CROS-CULTURAL.

DISLÈXIA: MODELS EXPLICATIUS

Dèficit fonològic:Dificultat en la relació de fonemes i lletres.  
Dèficit visual Dèficit auditiu Dèficit motorHipòtesis magnocel·lular (que gràcies a elles permeten seguir estudiant i ajudin a que evolucionen els estudis)

COM ESTUDIAR LES BASES NEURALS D’UN PROCES COGNITIU?

Existeixen noves tècniques que permeten observar el que pot fer un cervell en funcionament.

L’ELECTROENCEFALOGRAMA ens permet veure l’activitat elèctrica del nostre cervell.

Dany cerebral ßà dany cognitiu

Com processa el nostre cervell el llenguatge. S’aprèn molt ràpid i en molt poc temps.

El nostre cervell sempre esta molt actiu, fins i tot quan estem anestesiats.

Que passa quan llegim à hi ha la part on rebem la informació visual. No únicament es important la forma de l’objecte, sinó també la posició i la forma de l’objecte.

Explica el processament del llenguatge dins el cervell humà segons Kandel (2012). Amb aquest estudi es va comprovar que el llenguatge estava lateralitzat. La conclusió és que el llenguatge és un dels processos cognitius més influenciat per la lateralitat (sobretot si és l’esquerre).

El cervell sempre està activat. En qualsevol situació o moment s’activa el cervell, fins i tot si estem anestesiats.

Les paraules que tenen algun vincle entre elles, estan situades amb proximitat.

En la lectura hi ha unes regions del cervell molt involucrades: vental occipito-temporal (fonamental per identificar les FORMES dels objectes, lletres…) i regió occipital. Si tenim dues lletres que tenen la mateixa forma, però no orientació, apareix la dificultat. Si es comparen les zones del cervell que s’activen en el moment de la lectoescriptura s’arriba a la següent conclusió: hi ha diversitat d’activació de les diferents zones del cervell entre el grup control i alumnat amb dislèxia.

Aquesta activitat anòmala que estem observant és causa o conseqüència del fet de ser dislèctic?

Cervell molt plàstic i segons les experiències de la persona pot canviar i modificar-se.

Fa la comparació amb els taxistes de Londres (que han de fer un examen molt exhaustiu del mapa de Londres) que tenen l’hipocamp més gran que la resta. La conclusió va ser que quan més estudiaven el mapa de Londres, l’hipocamp es feia més gran.

De moment no hi ha resposta a la causa o conseqüència del fet de ser dislèctic, però si que tenim pistes d’estudis del cervell d’alumnes que acaben desenvolupant dislèxia. Existeixen anomalies estructurals que podrien implicar dislèxia.

Factors genètics que interactuen amb uns factors ambientals que desenvolupen un factor cerebral atípic que pot implicar la dislèxia:

  • Familiars de persones dislèctiques abans que aprenguin a llegir
  • S’activen parts diferents de llenguatge. Qui te més dificultats acaba sent dislèctic.
  • Anomalies estructurals. Anomalies en l’organització en capes. Perquè poden organitzar bé la connectivitat.
  • Hi ha predisposició genètica.  Migració de les neurones i formació de les connexions.

Conseqüències:

  • En funció de la interacció entre els factors genètics ßàfactors ambientals
  • Desenvolupament cerebral atípic
  • Dificultats processament fonològic
  • Dificultats de lectoescriptura.

FACTORS DE PROTECCIÓ:

  • Ambient familiar i l’escola de sensibilitat i reconeixement que es dislèctic.
  • Reconèixer i acceptar les dificultats i ajudar-los a aprendre millor.
  • No són ganduls.
  • No és que no s’esforcin.
  • Entendre el que han d’esforçar-se perquè no automatitzen els processos de lectoescriptura.

IMPORTANT:

  • No es una malaltia
  • És per tota la vida: no es cura
  • Es pot millora el dèficit fonològic amb practica sistemàtic quan abans millor
  • Estratègies de compensació i adaptació

TRASTORNS ASSOCIATS

És bastant habitual que la dislèxia vagi associada amb altres trastorns.

L’alumnat amb dislèxia fa un esforç continuat i sostingut a l’aula. És per aquest motiu, que estan realment esgotats i moltes vegades es diu que hi ha problemes d’atenció.

Els demanem més atenció de la que són capaços de donar.

  • Allargar el temps de l’examen pot fer que s’esgotin més. Ha de ser més curt l’examen?
  • Com organitzar les activitats per que tot resultin més senzilles i puguin rendir al màxim?

Les teràpies compensatòries fan que es redueixin lleugerament les dificultats perquè propicien l’activació parcial de l’hemisferi oposat que ajuda a compensar una mica.

L’aprenentatge de les noves llengües: les noves llengües prenen de base la L1. Si no hi ha una base sòlida d’aquesta, poden tenir encara més dificultats.

La lectura afecta en general a tot tipus de llenguatges (imatges, formules, números, lletres, senyals, partitures musicals…) és a dir, a tot tipus de símbols ordenats, on és important la forma, posició, sèrie.

LLANCEM UNA PREGUNTA: TENINT EN COMPTE L’EXEMPLE DELS TAXISTES DE LONDRES, COM CREIEU QUE PODEM AJUDAR ELS ALUMNES AMB DISLÈXIA A DESENVOLUPAR AL MÀXIM EL SEU FUNCIONAMENT CEREBRAL?